L’accés als tractaments de fertilitat i el tipus i qualitat dels procediments que s’ofereixen varien molt en funció del país. Totes les possibilitats que existeixen a nivell científic per ajudar a les persones a tenir fills sans no es poden oferir per a tothom a cada país per limitacions diverses que inclouen aspectes econòmics, sòcio-culturals, religiosos i legals. Així, per exemple, en molts països pobres determinats tractaments no són accessibles per a la majoria de la població; una parella de dones o una dona sola ho té difícil en determinats llocs; també a una parella mixta li poden demanar un certificat de matrimoni. Alguns centres no accepten pacients amb malalties contagioses, com ara la Sida. La donació està mal vista en algunes cultures, sobretot si prové d’una persona desconeguda. En alguns països no s’informa del sexe de l’embrió, malgrat que s’hagi fet un estudi cromosòmic previ a la transferència per evitar altres patologies; mentre que en altres es permet un estudi de l’embrió només amb finalitat de seleccionar el sexe – en alguns casos hi ha la limitació de que es fa només per aconseguir famílies balancejades , o sigui que es permet només en famílies que tinguin ja fills d’un altre sexe.

En alguns països pobres la infertilitat pot comportar un menyspreu social de la dona, com passa en algunes cultures africanes, que fins i tot, per aquest motiu, pot ser repudiada pel marit. La solució quan no hi ha recursos econòmics només pot venir a través d’utilitzar tractaments menys costosos –habitualment menys indicats i efectius- o buscar ajut d’ONG’s o fundacions.

Quan hi ha recursos econòmics, hi ha la possibilitat de viatjar a països que ofereixin el servei desitjat amb uns nivells de qualitat adients. A tall d’exemples actuals –les condicions poden variar amb el temps-, Tailàndia és convenient quan es vol un donant conegut en comptes de l’anònim, Xipre ofereix selecció de sexe de l’embrió sense gaires exigències i Estats Units ofereix pràcticament tots els procediments existents, però amb uns preus alts. No tots els centres tenen el mateix nivell i seriositat a cada país. De vegades anar a fer un tractament a l’estranger a un centre de reproducció només escollit per Internet, sense un coneixement físic del mateix ni el contacte de cap professional que hi tingui relació, es pot convertir en una aventura de risc.

Alguns centres estrangers permeten que les pacients iniciïn els tractaments mèdics al seu país d’origen i acudeixin només al centre per fer les tècniques de reproducció –punció fol·licular i transferència d’embrions.