L’home pot saber amb un senzill seminograma com té els espermes. La qualitat ha anat baixant en les últimes dècades potser per l’augment de la contaminació i l’estrès. També algunes feines, en àrees de molt de calor, en contacte amb contaminants o que comporten conduir moltes hores, afecten la qualitat negativament. També l’exercici intens, com ara proves atlètiques llargues o entrenaments de moltes hores. Així mateix, algunes malalties víriques –galteres, per exemple, poden produir dificultats de descens testicular a la infància o traumatismes.

En una dona que té cicles regulars –al voltant de 28 dies, de quantitat i durada normal i sense massa dolor, és probable que tot estigui bé, però, fins quan em puc esperar?

L’edat més fèrtil és cap als 21 anys, però actualment poca gent té una situació mínimament estable tan aviat. El tenir el primer fill es va endarrerint cada cop més i al final les possibilitats d’embaràs espontani van baixant.

Es poden fer un parell de proves senzilles per saber la fertilitat d’una dona: la més fiable és mirar la reserva ovàrica, que consisteix en comptar els fol·licles que hi ha als ovaris al principi del cicle menstrual – té l’inconvenient de fer l’ecografia vaginal quan encara hi ha regla, però si a la dona no li molesta, els ginecòlegs ja hi estem acostumats; la segona és fer una determinació a sang d’Hormona Anti-Mulleriana (HAM).

Si els cicles no són regulars o les regles no són normals o fan mal, potser anuncien alguna malaltia. Algunes poden comprometre la fertilitat com ara l’endometriosi, els ovaris poliquístics, els miomes uterins, etc. Tot això quan més aviat es sàpiga i es tracti, menys repercussió donarà sobre la salut actual i la fertilitat futura.