Es poden fer un parell de proves senzilles per saber la fertilitat d’una dona: la més fiables és mirar la reserva ovàrica, que consisteix en comptar els fol•licles que hi ha als ovaris al principi del cicle menstrual – té l’inconvenient de fer l’ecografia vaginal quan encara hi ha regla, però si a la dona no li molesta, els ginecòlegs ja hi estem acostumats; la segona és fer una determinació a sang d’Hormona Anti-Mulleriana (HAM).

S’han de descartar malalties que poden comprometre la fertilitat com ara l’Endometriosi, Ovari Poliquístic, Miomes Uterins, etc.

Si la fertilitat és bona i tens menys de 38 anys, el més senzill és la inseminació amb espermatozous de donant. Es pot fer seguint un cicle natural mitjançant ecografia i amb anàlisis de sang i/o orina per saber quan ovules i fer la inseminació en el moment oportú. Donar algun suplement de medicació pot ajudar a assegurar una bona ovulació i a la implantació de l’embrió.

L’estimulació ovàrica moderada per assegurar un bon creixement fol·licular i un bon endometri és convenient en algunes dones.

Quan hi ha altres inconvenients, no s’aconsegueix embaràs després d’inseminació o es vol anar directament als procediments que tenen més èxit, s’opta per estimulació ovàrica per a punció fol·licular –conegut com FIV o “in vitro” amb la intenció d’obtenir una quantitat òptima d’òvuls madurs que un cop fecundats al laboratori donaran lloc a embrions. L’embrió de millor qualitat es transfereix a la dona en el cicle present o més endavant. La resta d’embrions es poden guardar congelats, per tenir altres opcions o si és vol un nou embaràs –assegurant en aquest cas que són germans genètics.