TEST DE DIAGNÒSTIC GENÈTIC
Hi ha diferents motius per fer una prova de diagnòstic genètic abans de transferir l’embrió. Actualment, aquesta prova s’anomena Test Genètic Preimplantatori –més comú amb les sigles PGT en anglès-. En alguns llocs podeu trobar que encara s’utilitza la nomenclatura antiga i es parla de PGD o PGS. Cada test es pot fer amb diferents tècniques, que tenen diferent nivell de precisió. Cada laboratori de diagnòstic genètic utilitza diferents tècniques segons disponibilitat, experiència i patologia a detectar. Diferents tècniques es poden combinar per tenir el màxim de seguretat en el diagnòstic de que l’embrió és sa.
PGT-A
Aquest test permet determinar el nombre de cromosomes: en els humans normals és de 23 parells, incloent el parell sexual que és XX en les dones i XY en els homes. Permet detectar les anomalies relacionades amb el nombre de cromosomes com ara les trisomies. També és poden detectar anomalies en la forma i estructura dels cromosomes. Les tècniques més convencionals poden no tenir la capacitat de detectar anomalies estructurals petites, però que comporten afectacions greus, com ara algunes microdelecions –pèrdua d’una porció de menys de 5 Mb.
PGT-M
Aquest test està pensat per detectar malalties genètiques conegudes. Detecta un gen concret en l’embrió i mira si té la mutació buscada. Hi ha diferents tècniques a aplicar segons el cas. Al fer aquest test es sol afegir també el PGT-A.
PGT-SR
Alguns laboratoris no el marquen com a opció diferent dels anteriors. Aquest test està pensat per parelles en que l’home i/o la dona presenten una alteració en l’estructura dels cromosomes, sobretot: inversions, translocacions, etc. En molts casos no hi ha una pèrdua significativa de material genètic i els gens, malgrat la posició alterada, fan la seva funció normal i la persona no es veu afectada. A l’hora de reproduir-se, però, aquesta alteració en l’estructura dels cromosomes dona lloc a més freqüència de combinacions anòmales dels cromosomes afectats al formar l’embrió. Al fer aquest test també es fa habitualment el PGT-A.
Algunes tècniques s’utilitzen, amb variacions, en els diferents tests.
Indicacions per fer un diagnòstic genètic
DETECCIÓ DE MALALTIES HEREDITÀRIES CONEGUDES
Normalment es tracte de malalties que afecten un sol gen dels molts que té cada persona en cada cromosoma. Els progenitors poden estar afectats o ser portadors. Les proves de detecció es basen en comparar cada embrió amb una mostra de la persona afectada o portadora. Els tests de diagnòstic que s’utilitzen per aquesta finalitat es denominen PGT-M.
El disseny de cada prova depèn de la malaltia a detectar i de la història clínica i antecedents dels pacients.
Segons el moment i gravetat de les malalties i el moment de la vida en les que es presenta la malaltia podem considerar:
Comportaran la mort o una greu invalidesa –física o mental- abans de l’edat adulta. El més probable és que es tracti de malalties genètiques recessives i que l’home i la dona siguin portadors no afectats. En aquest cas les possibilitats d’un embrió afectat són 25%, d’un portador 50% i d’un de sa 25%. Si només un membre de la parella és portador, els fills seran sans o portadors; excepte en el cas d’una dona portadora d’una malaltia en el cromosoma “X”, llavors les filles seran sanes o portadores, però els fills seran sans o afectats.
Exemples d’aquestes malalties greus serien:
- Distròfia muscular de Duchenne
- Fibrosi quística
- Leucodistròfia
Poden comportar inconvenients més o menys importants per portar una vida normal. També poden requerir més controls mèdics i tractaments. En algunes d’aquestes malalties la selecció dels embrions pot resultar èticament qüestionable i pot ser que legalment no s’autoritzi.
.
Algunes malalties genètiques poden aparèixer en edat adulta, més o menys tardana. Tenint en compte que l’esperança de vida sense dependència és alta en la nostra població, una malaltia genètica que comporti una reducció significativa pot aconsellar la selecció embrionària. Com en el cas anterior també resulta qüestionable, ja que pot ser que els factors ambientals resultin més importants que els genètics en l’aparició d’una malaltia. Pot ser que alguns països no autoritzin la selecció per aquest motiu.
Com exemple:
- Malaltia d’Alzheimer familiar –d’aparició abans dels 65 anys
- Corea de Huntington d’aparició tardana
.
Serien complementari del punt anterior, quan una alteració genètica suposa només un increment del risc, però no la seguretat de patir el problema. Els estudis genètics mostren cada cop més mutacions que comporten el risc d’aparició de càncers. Són típics els de mama, d’ovari i de còlon. Els factors ambientals, com ara la dieta i els contaminants, poden tenir tant de pes com el risc genètic. També en alguns casos es poden fer intervencions preventives. En aquest cas també la selecció d’embrions pot resultar qüestionable i pot no estar autoritzada en alguns països.
Com exemples:
- Càncer de mama i ovari
- Càncer de colon
- Noves mutacions que augment el risc de diferents tipus de càncer es detecten cada any
.
Hi ha diferents proves de diagnòstic genètic preimplantacional de malalties hereditàries. En la majoria dels casos es possible la detecció de l’anomalia en l’embrió, malgrat que siguin malalties molt rares. Es poden diagnosticar embrions afectats i/o portadors de la malaltia. Si per tenir el resultat cal un temps massa llarg, caldrà congelar els embrions i transferir-los més endavant.
En malalties lligades al sexe en que la dona és portadora, el sistema més fàcil i econòmic seria la selecció d’embrions femenins. Aquesta selecció més simple no evitaria que les filles fossin portadores -50% de possibilitats- ni permetria tenir descendència masculina. En alguns països pot ser que no s’autoritzi la selecció per aquest mètode.
DETECCIO O “SCREENING” DE MALALTIES CROMOSOMIQUES EN GENERAL
En determinades situacions, la més habitual és quan la dona té una edat més avançada, augmenta el risc d’anomalies cromosòmiques -sobretot d’algunes trisomies. En aquest cas és pot fer un estudi que pot incloure tots els cromosomes o només els que comporten més risc d’afectació. El més habitual és estudiar tots els cromosomes. Aquests tests per estudiar el nombre de cromosomes i la seva estructura s’anomenen PGT-A. No totes les tècniques tenen la mateixa capacitat de detecció i algunes anomalies estructurals poden no ser detectades per tests convencionals.
Segons el mètode utilitzat el resultat es pot obtenir en el mateix cicle, sinó cal congelar els embrions i fer transferència posterior. Dins els cromosomes que s’analitzen hi ha els sexuals “X” i “Y”, però alguns laboratoris no comuniquen aquesta informació a la dona o parella, que han demanat i pagat l’estudi, ni al centre que l’ha indicat, per evitar que el seu coneixement pugui influir en la tria de l’embrió o embrions a transferir. En altres països la dona o la parella tenen tot el dret d’accedir a aquesta informació.
DIAGNÒSTIC GENÈTIC EN PARELLES PORTADORES D’ANOMALIES CROMOSÒMIQUES ESTRUCTURALS
Una parella que té esterilitat o avortaments de repetició (infertilitat) s’ha de fer un cariotip que determinarà si el nombre de cromosomes és el correcte: 46,XY per l’home i 46,XX per la dona; també determinarà si hi ha alguna anomalia estructural com ara inversions, translocacions, etc. Si tingues alguna alteració d’aquesta mena, però ha arribat sa a l’edat adulta, probablement no li suposa cap problema per la seva salut. Però pot ser la causa de l’esterilitat o avortaments que pateix la parella. Al fer un estudi genètic de l’embrió es pot mirar més específicament els punts alterats. Els tests utilitzats per aquesta finalitat s’anomenen PGT-SR.
