L’acceptació d’aquesta realitat ha normalitzat la situació en que un únic progenitor, o aquest amb la seva nova parella, es faci càrrec del dia a dia dels fills. Això, juntament amb el reconeixement de la plenitud de drets de la dona, fa que no resulti socialment estrany que una dona sola o una parella de dones formin una família.

Una dona sola o una parella de dones, no poden tenir fills sense ajut. Cal utilitzar espermatozous donats per aconseguir fecundar l’òvul. Hi ha bancs de semen que disposen de mostres controlades de múltiples donants. D’aquesta manera es pot trobar el donant més adient per a una dona concreta. En alguns països el donant no és anònim i en altres es pot triar en un catàleg que mostra aspectes físics, intel·lectuals i el seu historial familiar, acadèmic i mèdic des de la infància; fins i tot els seus gustos i activitats d’oci.

El ginecòleg ha d’avaluar les condicions de salut i fertilitat de la dona que vol tenir el fill i proposar-li els mètodes que són més convenients per les seves condicions.