ENDOMETRIOSI
Les cèl·lules endometrials conformen la capa més interna de l’úter, anomenada endometri. Durant el cicle menstrual, a causa de les hormones que produeix l’ovari, primer creix i després madura. Si no s’ha produït embaràs es desprenen les capes superficials. donant lloc a la regla.
En l’endometriosi, hi ha grups de cèl·lules endometrials que estan fora de l’endometri, sovint dins la panxa, enganxades a l’ovari, trompes, budells o per fora de l’úter. Quan es produeix la baixada d’hormones que dona lloc a la regla també sagnen, però aquesta sang no s’expulsa a l’exterior sino que queda retinguda en el lloc on es troben els grups de cèl·lules. Aquesta sang retinguda produeix inflamació, sovint dolor, adherències i si és molt abundat es pot formar un quist. Aquesta inflamació pot ser causa d’una ovulació deficient o de que l’embrió no s’arribi a implantar.
En ocasions aquests grups de cèl·lules fora de lloc poden niar en la musculatura de la matriu donant lloc al que s’anomena adenomiosi. Apareixen llacs glandulars amb inflamació a la paret de la matriu, que poden arribar a formar un tumor semblant al mioma.
Aquest problema es sospita pel que explica la pacient i s’orienta el diagnòstic per analítica, ecografia vaginal i si cal ressonància magnètica.
.
Hi ha dones que queden embarassades espontàniament tenint endometriosi, sobretot quan es d’un grau lleu, però quan més greu és, més difícil resulta l’embaràs. Si no es produeix la gestació cal fer tractament, no únicament amb vistes a l’embaràs sinó en benefici de la salut i el benestar de la dona.
Si no hi ha quistos, un tractament amb pastilles durant uns mesos pot millorar la situació.
Si hi ha quistos grans, o dolor que no cedeix amb tractament mèdic, caldrà operar, sovint per laparoscòpia. La intervenció també permet confirmar el diagnòstic de que el quist és endometriòsic i no d’una altre mena.
.
PÒLIPS UTERINS
Un pòlip és una massa que es forma a la mucosa interna de l’úter o del canal cervical i que pot anar des d’uns pocs mil·límetres a uns quants centímetres. Abans de la menopausa no solen ser malignes. Poden ser únics o haver-ne més d’un. De vegades provoquen pèrdues entre regles o fan que aquestes siguin més abundants. En tot cas poden dificultar l’embaràs al no permetre que l’embrió s’implanti correctament. De vegades es veuen bé amb una simple ecografia vaginal; sinó, es poden observar mitjançant una sono-histerografia, que és una ecografia vaginal en que es posa, al mateix temps que es fa l’ecografia, líquid a dins de l’úter amb un mini catèter per poder veure millor la part interna.
–
Es poden treure bé per Histeroscòpia quirúrgica sense necessitat d’ingrés hospitalari. El fer un rascat de l’endometri (“Scratching”) pot afavorir la implantació de l’embrió.
–
MIOMES
El mioma és un tumor benigne molt freqüent que es forma a partir de fibres musculars de l’úter. Si no són molt grans, només els que afecten l’endometri, bé perquè parteixen de la capa interna –mioma submucós- bé perquè pressionen, dificultaran l’embaràs. Els miomes creixen durant l’embaràs. Si es fan molt grans, també poden donar problemes en el curs del mateix i dificultar el part per via vaginal.
Els miomes submucosos s’operen per Histeroscòpia en una intervenció habitualment ambulatòria. En la resta de miomes cal avaluar en cada cas que és millor fer. Amb la majoria de miomes no submucosos l’embaràs pot tirar endavant bé, però hi pot haver un risc de complicacions. L’alletament matern perllongat té un efecte beneficiós ja que disminueix molts cops la mida del mioma fins a dimensions inferiors a les d’abans de l’embaràs.
OVARIS POLIQUÍSTICS
No es tracte, malgrat el nom, d’autèntics quistos, sinó de fol·licles de l’ovari, que queden aturats en el seu desenvolupament. Hi ha un excés de fol·licles i es produeixen trastorns hormonals i metabòlics. Els períodes entre regles es fan més llargs fins al punt de poder desaparèixer durant mesos. Sovint surten més grans a la pell, acne i en ocasions més pel en determinades zones del cos (hirsutisme).
El tractament és habitualment hormonal i opcionalment quirúrgic.
Si es fa tractament hormonal per estimular l’ovulació s’han d’utilitzar dosis baixes, perquè els ovaris solen respondre en excés i poden donar lloc a una Hiperestimulació Ovàrica greu i ovulació múltiple. En aquestes dones es millor fer punció fol·licular i congelar els embrions per transferir-los en un cicle posterior sense o amb poca estimulació ovàrica.
AMENORREA
Els ovaris poliquístics poden produir amenorrea (absència de regla) però també pot venir de problemes metabòlics com ara els que comporten excés o pèrdua de pes, malalties generals. I també es produeix per problemes de la glàndula hipòfisi –una glàndula que està a sota el cervell i que produeix hormones que estimulen els ovaris.
La solució seria corregir la causa del problema, si és possible i en cas de que no, estimular l’ovari amb tractament hormonal per aconseguir ovulació o òvuls. Caldrà també aconseguir un bon endometri per permetre la implantació de l’embrió.
