L’accés als tractaments de fertilitat i el tipus i qualitat dels procediments que s’ofereixen varien molt en funció del país. Totes les possibilitats que existeixen a nivell científic per ajudar a les persones a tenir fills sans no es poden oferir per a tothom a cada país per limitacions diverses que inclouen aspectes econòmics, sòcio-culturals, religiosos i legals. Així, per exemple, en molts països pobres determinats tractaments no són accessibles per a la majoria de la població; una parella de dones o una dona sola ho té difícil en determinats llocs; també a una parella mixta li poden demanar un certificat de matrimoni. Alguns centres no accepten pacients amb malalties contagioses, com ara la Sida. La donació està mal vista en algunes cultures, sobretot si prové d’una persona desconeguda. En alguns països no s’informa del sexe de l’embrió, malgrat que s’hagi fet un estudi cromosòmic previ a la transferència per evitar altres patologies; mentre que en altres es permet un estudi de l’embrió només amb finalitat de seleccionar el sexe – en alguns casos hi ha la limitació de que es fa només per aconseguir famílies balancejades , o sigui que es permet només en famílies que tinguin ja fills d’un altre sexe.
En alguns països pobres la infertilitat pot comportar un menyspreu social de la dona, com passa en algunes cultures africanes, que fins i tot, per aquest motiu, pot ser repudiada pel marit. La solució quan no hi ha recursos econòmics només pot venir a través d’utilitzar tractaments menys costosos –habitualment menys indicats i efectius- o buscar ajut d’ONG’s o fundacions.
Quan hi ha recursos econòmics, hi ha la possibilitat de viatjar a països que ofereixin el servei desitjat amb uns nivells de qualitat adients. A tall d’exemples actuals –les condicions poden variar amb el temps-, Tailàndia és convenient quan es vol un donant conegut en comptes de l’anònim, Xipre ofereix selecció de sexe de l’embrió sense gaires exigències i Estats Units ofereix pràcticament tots els procediments existents, però amb uns preus alts. No tots els centres tenen el mateix nivell i seriositat a cada país. De vegades anar a fer un tractament a l’estranger a un centre de reproducció només escollit per Internet, sense un coneixement físic del mateix ni el contacte de cap professional que hi tingui relació, es pot convertir en una aventura de risc.
Alguns centres estrangers permeten que les pacients iniciïn els tractaments mèdics al seu país d’origen i acudeixin només al centre per fer les tècniques de reproducció –punció fol·licular i transferència d’embrions.
Motius per fer tractament a l’estranger
Selecció de sexe
Cal fer un estudi genètic abans de la transferència per triar l’embrió del sexe desitjat.
En alguns països aquesta opció es pot fer lliurement, en altres només es pot fer per aconseguir famílies equilibrades –quan ja hi ha fills d’un mateix sexe i es vol un de diferent. En alguns, no es pot fer com a opció específica per saber el sexe de l’embrió, però si es fa un diagnòstic genètic per qualsevol altre motiu, per exemple PGT-A per edat materna, no s’oculta el sexe en el resultat que s’informa a la dona o a la parella i es pot escollir quin embrió posar entre els que són normals. Si es fa ICSI es pot utilitzar un de mètode de selecció d’espermatozous (com ara MicroSort) per aconseguir més embrions d’un sexe determinat.
En alguns països determinats tractaments només estan permesos a parelles d’home i dona i en situació de matrimoni legal.
Triar el donant
Altres motius
A l’hora d’anar a l’estranger…
- El millor és no fiar-se d’Internet i deixar-se aconsellar per un professional que conegui personalment centres estrangers que puguin ser convenients per la dona o la parella que desitja fer un tractament a l’estranger.
Un cop seleccionat el país i el centre cal establir-hi contacte i demanar si poden proporcionar el tractament sol·licitat i en quines condicions.
Normalment cada centre demanarà uns requisits previs; alguns de tipus legal i altres, mèdics.
Caldrà aportar les analítiques i les exploracions que es demanen -normalment en anglès o en la llengua del país- abans de començar el tractament.
La majoria de centres que atenen pacients internacionals tenen un nivell acceptable d’anglès. Pocs centres internacionals tenen algun metge que parli espanyol. Si no es parla anglès pot ser que calgui contractar un intèrpret, que de vegades proporciona el mateix centre, però que sol tenir un cost.
Alguns països poden demanar visat. Si cal, el mateix centre farà una carta de invitació perquè es pugui tramitar.
Per escurçar l’estada a l’estranger, molts tractaments s’inicien abans de viatjar. En aquests casos cal seguir una pauta de tractament establerta –que pot variar en funció del criteri mèdic i que cal adaptar als medicaments autoritzats al nostre país.
La planificació, partint del coneixement de la pacient i l’experiència en el tractament és molt important per poder reservar els vols i l’estada de la millor forma possible. Molts centres tenen convenis amb hotels i tenen serveis de trasllat entre aeroport i hotels.
El Dr. Torres treballa des de fa anys amb pacients i companyies internacionals i ha visitat i coneix personalment centres de tot el món.
Us pot informar per tant de les característiques i qualitat que tenen.
