CONTROL DEL CICLE PER ECOGRAFIA I ANALÍTICA
Mitjançant ecografies seriades es segueix el cicle per controlar el creixement fol·licular i predir el moment de l’ovulació. També es mira el creixement i característiques de l’endometri en el mateix període. Aquest seguiment ecogràfic es complementa amb controls hormonals a sang o orina. Es pot mirar també les característiques del fluix vaginal i la supervivència dels espermatozous en el mateix al cap d’unes hores de mantenir relacions sexuals.
Aquest procediment pot ser absolutament natural sense cap mena de medicació per a dones que no volen fer tractament hormonals. Es poden fer petites intervencions com ara millorar les característiques del fluix vaginal, si no es adequat, amb productes naturals.
En el cicle natural la ovulació sol ser única. Això fa que el percentatge d’embaràs per cicle resulti més baix que quan hi ha una estimulació on es produeixen múltiples fol·licles, en contraposició resulta més econòmica i evita els efectes de la medicació.
Una variant d’aquest procediment seria quan s’utilitza medicació en moments puntuals, per exemple per desencadenar l’ovulació; això es habitual quan es fa PUNCIO FOL·LICULAR.
Aquest procediment es pot seguir de :
- RELACIONS SEXUALS –que s’anomenen CONTROLADES.
- INSEMINACIO VAGINAL O CERVICAL
- INSEMINACIO INTRAUTERINA
- PUNCIO FOL·LICULAR. Evidentment s’obtindrà com a màxim un òvul.
ESTIMULACIÓ OVÀRICA CONTROLADA
Mitjançant tractament hormonal s’estimula els ovaris perquè produeixin fol·licles. Es pot fer amb tractament:
- Normalment amb Clomifè. Aquest tractament es fa de vegades sense control, però llavors hi ha risc d’embaràs múltiple i si no hi ha embaràs no es pot saber el perquè.
- S’administra l’hormona FSH per estimular els ovaris, juntament amb altres per controlar el moment de l’ovulació.
Com en el cas anterior, el control bàsic és l’ecografia seriada, juntament amb determinacions hormonals.
L’estimulació ovàrica és un procediment que es pot fer servir per a diferents ART, variant les dosis per obtenir més o menys fol·licles:
- RELACIONS SEXUALS CONTROLADES. Amb un màxim de 2 fol·licles madurs.
- INSEMINACIO ARTIFICIAL. Amb un màxim de 2 fol•licles madurs.
- PUNCIO FOL·LICULAR. Per a obtenir òvuls de cara a fecundar-los en el laboratori -el que seria una Fertilització “in vitro” (FIV)- o bé per conservar-los congelats per preservar la fertilitat futura o donar-los.
La resposta ideal seria aconseguir entre 12 i 15 òvuls, amb un màxim de 20. En aquest cas el límit màxim és per evitar la hiperestimulació ovàrica en dones propenses.
INSEMINACIÓ ARTIFICIAL VAGINAL O CERVICAL
Es pot fer partint d’un cicle natural controlat o d’un cicle estimulat. Consisteix en introduir una mostra de semen a nivell de fons de vagina o cèrvix de la dona.
Es pot utilitzar semen sense preparar –no capacitat- o semen congelat. La mostra es diposita al fons de la vagina o inici del cèrvix; es pot posar un caputxó de plàstic per mantenir la mostra de semen en la posició adient
En aquesta modalitat d’Inseminació, quan s’utilitza semen de la parella fresc –obtingut per masturbació fins una hora abans, no cal preparar-lo en el laboratori.
Es pot utilitzar semen congelat, encara que si cal utilitzar-lo serà més eficient optar per la Inseminació Intrauterina enlloc de la Inseminació Vaginal o Cervical. El semen pot ser de la parella o d’un donant. En aquest cas si que es requereixen els serveis d’un Laboratori d’Andrologia que haurà congelat i descongelat el semen, i en cas de semen de donant, d’un BANC DE SEMEN que haurà seleccionat els donants, congelat el seu semen i comprovat que el donant és l’adient per la dona o parella que fa tractament. A l’utilitzar semen congelat, s’ha de tenir en compte el transport de la mostra de forma controlada fins a la sala d’exploració ginecològica on es farà la inseminació –habitualment a menys d’una hora de distància del laboratori.
INSEMINACIÓ INTRAUTERINA
El procediment es fa en una Sala d’Exploració Ginecològica, però necessita els serveis d’un Laboratori d’Andrologia que haurà processat i capacitat la mostra en fresc obtinguda per masturbació, o descongelat el semen. En cas de donació, com en el paràgraf anterior, caldrà la intervenció d’un BANC DE SEMEN.
La mostra es facilita al ginecòleg perquè a través d’un catèter la posi dins l’úter. S’ha de tenir en compte el transport de la mostra de forma controlada fins a la sala d’exploració ginecològica on es farà la inseminació El laboratori fa un recompte del nombre d’espermatozous, la seva mobilitat i velocitat de progressió abans i després de la preparació que ens permet de saber la qualitat de la mostra utilitzada.
En cas de homes afectats pels virus HIV o Hepatitis C, es fan una sèrie de rentats per eliminar els virus i tota la manipulació es fa en un circuit a part.
PREPARACIÓ DE L’ENDOMETRI PER A LA RECEPCIÓ D’EMBRIONS
L’endometri és el lloc on s’ha d’implantar l’embrió. Perquè aquest hi pugui niar i desenvolupar-se ha de reunir unes condicions convenients de gruix, regularitat –sense pòlips- bona circulació, etc. L’endometri va variant al llarg del cicle i només es receptiu un curt període -48 hores. Hi ha dones que tenen un bon endometri en el seu cicle natural i llavors no cal fer cap preparació, només determinar per ecografia i analítica hormonal quan és el període de receptivitat. En dones que fan tractament per a FIV, la primera transferència es pot fer dins el mateix procés i llavors no cal fer cap preparació especial, però si l’endometri no reuneix unes condicions acceptables, és millor congelar els embrions i fer la transferència més endavant.
El procediment de control o preparació endometrial es necessari en diferents supòsits:
- Si la dona rep embrions en fresc, provinents d’òvuls obtinguts de la seva parella femenina o d’una donant, en el que es coneix com a cicle sincronitzat, ha de fer un tractament hormonal substitutiu per tenir un endometri receptiu en el moment coincident amb el temps de vida de l’embrió/ons provinents de l’altre dona. La dona que rep els embrions creats a partir d’òvuls d’una altre s’anomena “Receptora” i la que dona els òvuls “Donant”.
- Per rebre embrions congelats, provinguin d’òvuls propis o donats, cal tenir un endometri d’un gruix suficient i fer coincidir el seu estat de maduració amb la millor capacitat receptiva per rebre l’embrió/ons. Això es pot fer de diferents maneres si la dona té un cicle menstrual normal:
- Sense tractament en el propi cicle natural. Es controla el cicle per determinar el moment de l’ovulació i es fa la transferència dies després coincidint amb els dies que té l’embrió/ons congelat. Cal tenir en compte que si la dona té relacions es podria produir un embaràs espontani que eventualment es podria sumar a l’embaràs/embarassos produïts per la transferència i donar lloc a un embaràs múltiple.
- Amb una estimulació ovàrica controlada de baixa intensitat. Pot ser convenient en dones amb cicles irregulars i/o endometris prims per controlar l’ovulació i millorar l’ endometri. Com en el cas anterior, cal tenir en compte que si la dona té relacions es podria produir un embaràs espontani que eventualment es podria sumar a l’embaràs/embarassos produïts per la transferència i donar lloc a un embaràs múltiple.
- Tractament hormonal substitutiu (THS). És l’únic procediment que es pot fer servir en dones que no tenen cicle menstrual o que el tenen molt irregular. També es convenient per a dones que no tenen disponibilitat d’agenda ja que aquest sistema permet, dins un marge de dies, programar la transferència pel dia que més li convingui. En el THS es suprimeix temporalment mitjançant medicació el funcionament dels ovaris –si és que funcionen- i s’administren estrògens i progesterona per aconseguir un endometri receptiu en el dia programat per rebre els embrions.