En els procediments que requereixen treball de  laboratori es realitzen diferents tècniques. No tots els laboratoris tenen la mateixa capacitat. Els laboratoris bàsics són el d’Andrologia o de preparació i capacitació de semen i el d’Embriologia. Algunes Tècniques requereixen de Procediments que es fan en laboratoris especialitzats com ara Bancs de Semen -també Bancs d’òvuls- o laboratoris de Diagnòstic Genètic.

PROCEDIMENTS DE LABORATORI D’ANDROLOGIA

Quan s’utilitza semen de la parella, a partir de la mostra en fresc obtinguda per masturbació, el laboratori utilitza uns processos de selecció que aconsegueix concentrar els espermatozous en una mostra d’uns 0,5 ml, augmentant el percentatge dels més mòbils i actius. Els espermatozous es sotmeten a un procés de maduració (capacitació) per tal que puguin ser transferits directament dins l’úter –de forma natural aquest procés el farien mentre pugen a través del cèrvix.

La mostra es facilita al ginecòleg perquè a través d’un catèter la posi dins l’úter. El laboratori fa un recompte del nombre d’espermatozous, la seva mobilitat i velocitat de progressió abans i després de la preparació que ens permet de saber la qualitat de la mostra utilitzada.

També es poden utilitzar mostres congelades, sigui de la mateixa parella o de donant.

En cas de homes afectats pels virus HIV o Hepatitis C, es fan una sèrie de rentats per eliminar els virus i tota la manipulació es fa en un circuit a part. Aquest procediment no els fan tots els laboratoris. El rentat pot comportar el consum d’una part de la mostra.

La preparació posterior seria com en la inseminació intrauterina.

  • Selecció addicional

Hi ha diferents sistemes de Triatge (“Sorting”)  per millorar la selecció del espermatozous que fan els mètodes estàndard. Encara que poden millorar una mica els resultats, tenen un cost addicional.

  • Selecció de Sexe

Quan es volen evitar malalties lligades al sexe o en països on es permet que la dona o la parella decideixi sobre aquest punt, es possible fer un Triatge  específic per augmentar els percentatges del sexe desitjat. Això evita crear embrions que després es descartarien, afavorint tenir més embrions del sexe buscat.

Els espermatozous són les primeres cèl·lules reproductives que es van congelar i per tant hi ha una experiència de molts anys –més de 40; el procediment resulta per tant molt segur i el resultats per utilitzar semen congelats són equiparables habitualment als de fer servir semen fresc.

La congelació pot tenir aquestes indicacions principals:

  • Homes que no podran estar presents en el moment en que es necessiten els espermatozous per fecundar els òvuls i per tant no podran obtenir la mostra de semen en fresc.
  • Homes que malgrat estar presents tenen problemes per obtenir una mostra acceptable, o be per la pobre qualitat del semen, o be per dificultats d’ejacular sota pressió
  • Homes que volen preservar la seva capacitat reproductiva, davant de patologies i tractaments mèdics que la posin en risc o simplement per mantenir la capacitat de tenir fills sans en una edat més avançada.

PROCEDIMENTS DEL BANC DE SEMEN

Els Bancs de Semen –“Sperm Bank” en anglès solen oferir el procediment de congelar i mantenir semen propi com en el cas anterior, però el que els fa més específics és el disposar d’una àmplia selecció de mostres de semen provinents de donants.

Els donants han de ser homes sans i joves que donen varies mostres de semen a canvi d’una compensació econòmica. Han de reunir, a més, una sèrie de condicions:

  • Mostra de qualitat.
  • Absència de malalties hereditàries greus en els seus antecedents
  • Normalitat en els estudis mèdics, analítics generals i cromosòmics
  • Superar un test de personalitat
  • Acceptar el que implica la donació dels seus espermatozous perquè facin que altres persones puguin tenir fills

Alguns Bancs ofereixen més informació que altres sobre el donant. En alguns països el donant ha de ser anònim i en altres tot el contrari. En alguns països es pot disposar d’un autèntic catàleg que pot ajudar a la selecció i es pot fer fins hi tot una projecció de l’aspecte que tindria un fill/filla en l’edat adulta -per a una dona i un donant concret. En altres països la llibertat d’elecció de la dona o la parella que necessita el donant està més restringida i no es permet la donació d’un donant d’una ètnia o color de pell diferent.

PROCEDIMENTS DE LABORATORI D’EMBRIOLOGIA

Els  òvuls obtinguts en la punció, al cap d’unes hores, es netegen i els que són normals i amb un grau de maduresa suficient: Metafase 1 (M1) o Metafase 2 (M2) es poden fecundar o congelar (vitrificar). Per fecundar els òvuls, el laboratori ha de disposar d’una mostra de semen amb espermatozous viables –siguin de la parella o de donant, be en fresc, be congelats. La fecundació clàssica es realitza deixant els espermatozous en un recipient en contacte amb l’òvul.

Al dia següent es comprova els òvuls que s’han fecundat correctament, que a partir d’aquí anomenem “embrions”. L’evolució de cada embrió es segueix fins al moment de la transferència o congelació. Es qualifica la qualitat de cada embrió d’acord amb diferents paràmetres biològics. La nomenclatura més habitual és A, B, C o D de més o menys qualitat. Els embrions que s’aturen en el seu desenvolupament –bloquejats- es descarten. Els embrions es poden transferir en el mateix cicle o bé congelar-los. La transferència la fa el ginecòleg, deixant dins l’úter els embrions amb un catèter que els conté.

Es fan els mateixos passos que en el punt anterior, només que enlloc de deixar que els espermatozous fecundin espontàniament l’òvul, sota control microscòpic, el biòleg

introdueix un espermatozou dins de cada òvul.

Aquest mètode és necessari quan hi ha molt pocs espermatozous i es servir més conforme la dona és més gran, perquè els òvuls tenen una superfície més dura conforme avancen els anys i això dificulta la fecundació espontània.

De vegades es poden combinar els dos procediments deixant una part dels òvuls que es fecundin espontàniament i fent ICSI als altres.

Si els embrions generats a partir dels òvuls i espermatozous  no es posen en el mateix cicle que es creen, es congelen i es poden utilitzar posteriorment. Sovint es produeixen més embrions dels que es volen posar a l’úter en una sola transferència –es mira de posar-ne un, si és de bona qualitat, però en cap cas es poden transferir més de tres, llavors els que no s’utilitzen es conserven congelats per a posteriors transferències, tant si no hi ha embaràs –farien possible nous intents- com si n’hi ha -farien possible nous embarassos.

Si hi ha embrions sobrants que queden congelats i no es vol cap mes embaràs, la dona o la parella a la que pertanyen pot decidir donar-los en adopció, per investigació o decidir que es destrueixin –tot dins els límits que preveu la legislació.

La congelació d’embrions, és després de la del semen la que fa més anys que es realitza i amb molt bons resultats. No tots els embrions sobreviuen el procés de congelació/descongelació, però els que superen la selecció solen ser de millor qualitat. De vegades s’obtenen millors taxes d’embaràs que amb embrions en fresc, perquè es pot ajustar millor la seva transferència al moment de major receptivitat de l’úter de la dona.

Els espermatozous són les primeres cèl·lules reproductives que es van congelar i per tant hi ha una experiència de molts anys –més de 40; el procediment resulta per tant molt segur i el resultats per utilitzar semen congelats són equiparables habitualment als de fer servir semen fresc.

La congelació pot tenir aquestes indicacions principals:

  • Homes que no podran estar presents en el moment en que es necessiten els espermatozous per fecundar els òvuls i per tant no podran obtenir la mostra de semen en fresc.
  • Homes que malgrat estar presents tenen problemes per obtenir una mostra acceptable, o be per la pobre qualitat del semen, o be per dificultats d’ejacular sota pressió
  • Homes que volen preservar la seva capacitat reproductiva, davant de patologies i tractaments mèdics que la posin en risc o simplement per mantenir la capacitat de tenir fills sans en una edat més avançada.

Els òvuls donats poden tenir aquests orígens:

  • Provinents de l’altre dona en una parella femenina.
  • Provinents d’una donant assignada pel laboratori d’Embriologia a la dona. Poden ser específics per a ella o compartits amb una altre receptora/s
  • Provinents d’un Banc d’Òvuls.

En aquest últim cas, els òvuls sempre seran congelats, però en els dos primers es poden donar en fresc, crear els embrions i transferir-los en el mateix cicle, això es diu cicle sincronitzat perquè cal que receptora i donant vagin a l’hora.

Tots els laboratoris conserven embrions sobrants de cicles anteriors que els seus propietaris ja no volen utilitzar. Si volen tenen l’opció de cedir-los perquè es donin a dones o parelles que no poden utilitzar els seus propis.

PROCEDIMENTS DEL BANC D’ÒVULS

Com en el paràgraf anterior, el Banc d’Òvuls pot conservar òvuls per preservar la fertilitat i donar la possibilitat d’un embaràs en un futur.

Les donants han de ser domes sanes i joves que han de seguir un procés de tractament hormonal i punció per recuperar els òvuls. Com que l’exigència, molèsties i complexitat del procés és més gran reben a canvi una major compensació econòmica que els donants masculins. Han de reunir, a més, una sèrie de condicions:

  • Bona reserva ovàrica. Es pot determinar per ecografia ginecològica i analítica.
  • Absència de malalties hereditàries greus en els seus antecedents
  • Normalitat en els estudis mèdics, analítics generals i cromosòmics
  • Superar un test de personalitat
  • Acceptar el que implica la donació dels seus òvuls perquè facin que altres persones puguin tenir fills

Alguns Bancs ofereixen més informació que altres sobre la donant. En alguns països la donant ha de ser anònima i en altres tot el contrari. En alguns països es pot disposar d’un autèntic catàleg que pot ajudar a la selecció i es pot fer fins hi tot una projecció de l’aspecte que tindria un fill/filla en l’edat adulta -per a una donant i un home concrets. En altres països la llibertat d’elecció de la dona o la parella que necessita la donant està més restringida i no es permet la selecció d’una donant d’una ètnia o color de pell diferent.

El nombre de dones donants i les mostres de les que disposa qualsevol  Banc d’Òvuls és més reduït de les mostres de les que disposa un Banc de Semen i limita per tant les possibilitats d’elecció.

PROCEDIMENTS DE LABORATORI DE DIAGNÒSTIC GENÈTIC

Malgrat tinguin una bona qualitat des del punt de vista biològic, més de la meitat dels embrions són portadors d’anomalies genètiques. La possibilitat d’anomalies augmenta amb l’edat, particularment de la mare. En alguns casos hi ha anomalies genètiques que es poden heretar. Per fer el diagnòstic genètic s’ha de agafar una mostra de cada embrió i analitzar-la. Els embrions qualificats com a genèticament normals es podran transferir. Hi a diferents indicacions per fer un diagnòstic genètic dels embrions amb els seus procediments:

En aquest cas hi ha una malaltia genètica coneguda present –be amb afectació, be com a no afectat, però portador- en la dona o parella que busca tenir un fill sa. En la majoria dels casos es possible la detecció de l’anomalia  en l’embrió, malgrat que siguin malalties molt rares. Prèviament s’ha de dissenyar la prova i veure si la detecció és possible.

Es poden diagnosticar embrions afectats i/o portadors de la malaltia. Si per tenir

el resultat cal un temps massa llarg, caldrà congelar els embrions i transferir-los més endavant.

En determinades situacions, la més habitual és quan la dona és més gran, augmenta el risc d’anomalies cromosòmiques, sobretot d’algunes trisomies. En aquest cas és pot fer un estudi que pot incloure tots els cromosomes o només els que comporten més risc d’afectació. Segons el mètode utilitzat el resultat es pot obtenir en el mateix cicle, sinó cal congelar els embrions i fer transferència posterior. Dins els cromosomes que s’analitzen hi ha els sexuals “X” i “Y”, però alguns laboratoris no comuniquen aquesta informació a la dona o parella, que han demanat i pagat l’estudi, ni al centre que l’ha indicat, per evitar que el seu coneixement pugui influir en la tria de l’embrió o embrions a transferir. En altres països la dona o la parella tenen tot el dret d’accedir a aquesta informació.

La selecció de sexe es faria com en els procediments del punt anterior, però, en aquest cas, sense justificar cap indicació de risc. Alguns països la contemplen com una decisió lliure de la dona o la parella. En altres esta indicada quan es vol aconseguir un equilibri entre fills d’un i altre sexe. En altres no està autoritzada.

Procediments a la consulta

Hi ha diferents procediments de reproducció assistida que es poden fer en el consultori.

Procediments a quiròfan

Alguns procediments de reproducció assistida, tot i no ser molt complexes, necessiten d’una sala adequada pel procés.

Tècniques de reproducció

Existeixen diferentes tècniques de reproducció assistida davant de la dificultat d’aconseguir un embaràs.

Fill sa

Els avenços científics permeten un estudi genètic dels embrions per la prevenció de malalties hereditàries.